Javier, 24-03-2010

Estàndard

javier

69951_a

Abans es portaven molt els nomoblidis, aquelles polseres amb una placa en què hi havia gravats els noms dels teus fills i filles. Ara potser també es porten, però no tant, em sembla. O, almenys, vull que m’ho sembli. També sovintegen els frontals de les cabines dels camions: Cristina, Carla, Alex. Així el que està en ruta potser no se’n recorda, però els que se’l troben de cara pensen calla, que aquest fa dies que no veu la canalla. Per al cotxe, a la guantera, van tenir un cert èxit el “pare, no corris”, amb les fotos de carnet de xiquets i xiquetes demanant al seu progenitor que vetllés pel seu esdevenir tenint la delicadesa de no tenir un accident per l’autopista. A casa en vam tenir un d’aquests, però no hi cabíem tots. I sort que la mame sortia amb un de nosaltres als braços, però es veu que no va ser possible trobar un “papá, no corras” de talla XXL, per a famílies nombroses dignes d’un lloc d’honor.

Els reis del màrqueting es van inventar, i s’inventen, una sèrie de gàdgets per fer-te avinent una vegada i una altra que tens canalla. L’altre dia, al parc, vaig veure que una noia portava amb lletra refistolada i amb ornaments parabarrocs els noms dels seus fills tatuats als canells. Javier, 24-03-2010, a l’un; Andrea, 05-05-2012, a l’altre. Jo em vaig mirar els meus canells, immediatament, i vaig arribar a la conclusió que potser és l’única part del cos que no porten tatuada la meva maternitat, perquè la resta del cos ha notat amb escreix l’embat del fenomen: la panxa, els pits, els malucs (ui, els malucs!), el cabell, la pell, el cul, les potes de gall… I si ho extrapolem a la resta de la vida, doncs encara més: ha canviat els nostres horaris, les nostres preocupacions, els nostres moments d’oci, els nostres espais, la nostra relació amb els amics, els amics mateix, el saldo del compte corrent, la contrasenya de l’ordinador, la tolerància pel desordre, el rebost i la nevera, les habilitats, les debilitats. Tot, ho ha canviat tot. I un espai verge, com els canells, encara sembla que pot ser temptat per un tatuatge. He decidit posar-m’hi una calcomania, a veure si serveix.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s