D’imitació

Estàndard

feliz falsedad

 

Abans fumava. No gaire, però fumava. Quan sortíem a la nit, te’n recordes?, desmuntava totes les meves particularíssimes estadístiques del màxim cinc cigarrets al dia. Ara, ja, res de res. Ni un cigarret, ni tan sols una pipada d’aquesta mena de bolígraf amb aigua que tothom porta penjat al coll per fumar a tot arreu i que fa treure aquell punt de genuí d’un cigarret amb el cafè. Fumar, que ja m’està bé que estigui restringit, ha passat a ser una cosa d’imitació, de còpia barata, estrafeta. Però és el negoci del segle: a Reus, local buit, local on s’hi posa una botiga d’aquestes aprofitant un buit legal que, quan s’ompli, impedirà que la gent fumi de mentida.

Bé, hi ha alguna excepció: han deixat tres o quatre locals per a comerços d’imitació de perfums. Colònia a granel, com si anéssim a la bodega a omplir la garrafa de vi o de vermut. I colònia d’aquesta que saps de pacotilla, que fa un primer efecte bastant endreçadet però que acaba volatilizant-se en poc temps en el millor dels casos, perquè si es queda, ai, rancieja. El glamour es perd a marxes forçades: t’imagines l’Audrey Hepburn fumant un artilugi d’aquests amb dibuixos de la Hello Kitty? O la Sara Montiel cantant el “fumando espero” mentre xuclava aigua i treia vapor com una planxa? O la Marilyn, amb una ampolla de litre i mig de Chanel n. 5 al lavabo? Mmmmmm… no!

I això és una mica el que li passa ara en aquesta ciutat: que és una mala imitació d’ella mateixa, que es plagia perquè hi ha un buit no legal, sinó d’idees. L’exemple que més ho corrobora és, sense dubte, les columnes de l’antic cine Kursaal plantificades a la plaça de la Llibertat, amb la gosadia d’anomenar-lo “espai expositiu”. Es pot ser més vanitós? Absolutament despullades, descontextualitzades, inútils, que encara fa més l’efecte de ser aquella rampoina vella que s’ha aprofitat del traster; i petites, insignificants, desenfocades. Però és bonic perquè és el que hi havia a Reus fa anys, i això ja és motiu suficient perquè ho considerin interessant, i així ens posem nostàlgics del que va ser la ciutat intentant-ho imitar. I encara algú ho justifica dient que són una reproducció (o sigui, una imitació) de les columnes del Puig i Cadafalch… Qui ha vist les unes i qui ha vist les altres! Però quan no hi ha marge per ser original, genuí, autèntic, innovador i creatiu, només et queda el calc, la recreació i, en el pitjor dels casos, la falsificació. O sigui, la Belén Esteban fumant-se un puro. D’aigua, clar.

Advertisements

2 responses »

  1. Ela que ha expressat, jo ho he pensat moltes vegades. No ho sabriamescriure millor. La gent no te creativitat? Quan pensen en obrir un negoci, no fan un estudi de mercat?… I afegiria les botigues de te, que n,hi ha més que de cafe.

  2. Noia,esplendid!!!
    La imatge de la Marilin amb l’ampolla de litre i mig boníssima. Menys mal que podrem comprar-li al nostre gosset un vestidet Chanel autèntic per només 100 eurets de res sense canviar de carrer.
    Petonets guapa!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s