Mitges avall

Estàndard

posar-se les mitges

 

Ja poden ser cares o barates. De microfibra o de cotó. De la merceria del barri o del Lidl. És igual. Quan portes mitges curtes, sempre, sempre, n’hi ha una que acaba caient. Te les poses al matí, cama amunt, apretades, acabant amb aquells dos gestos per fixar-les millor. Avui t’has posat aquells pantalons modernets que són una mica curts de camall, amb què ensenyes una mica de turmell, i hi queden molt bé aquells salonets negres. Tota digna surts al carrer, i comences a caminar, estupenda… fins que veus que la goma de la mitja de la cama esquerra, o potser la de la dreta, ja no fa l’efecte que feia, impecable, cinc minuts abans. Comença a cedir, a cedir, a cedir, i lentament vas notant com et cau la mitja cama avall. Reses perquè no es vegi res, ni un tros de mitja arrugada com la teva íntima dignitat, amb aquests pantalons que ara maleeixes d’haver-te posat.

Sembla una tonteria, però t’aixafa la guitarra, perquè et sents impecable per fora però ridícula per dins. I a més et sents l’única del món a qui li passa, amb massa freqüència, aquesta rucada. És mentida, és clar, però a tu tant et fa si els passa a les altres, perquè avui et passa a tu. Això m’ha fet pensar, pobre, en el Pere Navarro, amb tot això que ha passat dels diputats del PSC que han volgut fer cas al clam popular més que no pas als dictats orgànics. Però sobretot m’hi ha fet pensar avui que els ha arraconat al final de la classe, a passar cent vegades la frase “No sentiré mai més les palpitacions dels temps ni em comportaré d’acord amb la meva consciència”. El Pere, impertèrrit, amb posat de fermesa, d’aquí no en deixo passar ni una, de l’espereu que el càstig no s’ha acabat, segur que porta una mitja avall i resa en silenci perquè ningú la hi vegi. Se la nota i li fa nosa, i se sent un pèl grotesc; tanmateix, fa veure que tot és al seu lloc, la goma ajustada però sense apretar massa. Amic Pere, arribes tard; no cal ni que et molestis a apujar-te la mitja, perquè el que no saps és que en realitat vas amb pantalons curts.

Anuncis

One response »

  1. Molt encertada aquesta història de les mitges cap a avall.Unes petites.Curiositats de la vida de les dones.
    Nomès put donar ànims i força moral els membres socialilistes castigats per impulsar la seva confiança en les seves idees,davant d’un gran repte den païs.

    Una abraçada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s