August

Estàndard

august

Amb això de la fal·lera del ganxet, hi ha hagut dues víctimes claríssimes que he passat a desatendre i a les quals no aboco la dedicació que caldria. En primer lloc, la muntanya de roba per plegar, planxar i desar que no para de créixer i que només s’atén a conveniència, ves què hi farem; en segon lloc, i aquesta sí que em sap més greu, és la lectura. No es pot dir que sigui un avidíssima lectora, però sí que forma part de les meves afeccions preferides que ara ha passat, temporalment, en segon terme. Per això estic tan contenta que el llibre que m’ha rescatat de la no-lectura hagi sigut August, de John Williams.

Feia temps que el volia llegir, tant August com Stoner, l’altra novel·la d’aquest autor nord-americà que sembla que feia temps que rodava però que aquí era un autèntic desconegut. N’havia llegit bones crítiques, i per això me’l vaig fer regalar. I quin encert! August és, per damunt de tot, un llibre molt ben escrit, i només això ja et fa oblidar de la resta. I trobar llibres molt ben escrits és sempre un goig, i més quan no n’agafaves un des de feia sis o set mesos. Satisfacció al quadrat, vaja!

El títol és una pista definitiva: sí, el protagonista no pot ser altre que Octavi August, emperador de Roma. Com tothom, amb les seves grandeses i les seves misèries, amb les seves debilitats i les seves fortaleses. Proper i distant, amorós i fred, una figura molt completa que es va saber intel·ligent i amb cops de sort a la vegada. Fins aquí, res extraordinari. La gràcia d’August és que la figura i la seva construcció com a personatge històric ens arriba a partir d’un mosaic de veus, documents, llenguatges, registres, absolutament ric i comprensible a la vegada. Una xarxa de personatges i de gèneres en la qual pots seguir el fil atentament sense que es converteixi en una teranyina laberíntica. Marc Agripa, Ciceró, la seva filla Júlia, Mecenes, Marc Antoni; memòries, cartes, actes del Senat, dietaris; ambició, corrupció, ordre, autoritat, diners. Tot un mèrit fer-se entendre a través d’una polifonia tan variada i arribar a dibuixar una personalitat tan potent i tan humana a la vegada.

Potser ara deixarem espai per a alguna altra novel·la, per algun altre autor o autora. Espero no tardar tants mesos! El que queda clar, claríssim, és que friso per obrir ben aviat Stoner i tornar a tenir a les mans una senyora novel·la.

Anuncis

One response »

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s