Tornem-hi!

Estàndard

TORNEMHI

 

A vegades estàs fluixeta, fluixa o molt fluixa. Tant, que no ets ni tu mateixa. Que no et reconeixes en res del que dius, del que fas, del que penses. Que sense saber ben bé com ni quan ets una espiral de desastres sense porta de sortida. I estàs malament perquè no estàs bé, i no estàs bé perquè estàs malament. I tot són llàgrimes, i tristor, i cares llargues, i mals pensaments, tota conscient que el malestar ve de tu mateixa, però que et veus incapaç de desempallegar-te’n, motiu més gran encara per estar pitjor. Clarament: a vegades has estat a punt de fer una encaixada de mans a una senyora que es diu depressió.

Però un dia, també, sense saber quan ni com, els pensaments bons vencen els dolents. El tu pots, ets valenta, te n’has de sortir, són més forts que els sóc una merda, sóc una inútil, no em mereixo res  de bo. Ets la capitana general de la batalla quotidiana, i això no es pot deixar en mans de pusil·lànimes. El mariscal en cap, amb un paper primordial, s’empassa les seves males estones perquè t’ha d’ajudar a sortir del pou. El batalló d’infanteria, amb la seva constància i tenacitat, exigeixen que continuïs rendint al cent per cent, al mil per mil. I altres generals, tinents i càrrecs diversos de les seves pròpies batalles quotidianes et passen efectius perquè surtis airosa: mare, germans i germanes, amigues, companyes de feina. Alguna que no sabies que hi era i que també es preocupava.

Al final te’n surts, i penses que han passat tantes coses bones però que ni te n’has adonat: voldries haver escrit d’aquesta festa major que ha passat com un sospir, de l’aniversari de casats, de l’aniversari d’anar a viure en parella, de l’aniversari de la mort de la Maria-Mercè Marçal… I ja és tard per fer un homenatge a l’home meravellós que va triar tenir una vida en comú amb tu el dia que va fer deu anys que vau passar la clau per primera vegada de la porta de casa vostra. O potser no, ja ho veurem, perquè s’ho mereix tot i no hi ha calendaris que marquin un amor conegut. I que has tingut un bloc oblidat durant un mes! Neta de papers, tornem-hi!

 

 

Anuncis

8 responses »

  1. De ben segur que aquesta entrada és un bon homenatge i per què no, una nova declaració d’amor! Saps que no et menteixo si et dic que tots en algun moment hem passat, passem i passarem per moments així! Un petó!

  2. Ombres i llums, estimada Ester. Ho fan aquests temps tristos, també les hormones. L’important és que hi ha moltes persones que t’estimem, que t’estimem. Alça’t de nou, venen temps per dones valentes com tu!

  3. Els capitans no abandonen mai el vaixell i encara més les capitanes. Superar aquests moments et fa més forta. Saps que no estàs sola i tens un home que val un potosí: una abraçada ben forta

  4. Diuen que som el que projectem, o si més no que ens hi acabem per convertir.
    De vegades de manera més sutil, d’altres mes incisiva, però el que si que et puc dir que aquest blog despren tendresa, amor, compassió, força, tenacitat i un xic de dolça bojeria (d’aquella que et fa ficar-te en mig del carrer amb un cartell on hi posa “regalo abrazos”) en cada publicació.

    Diuen que les obres dels artistes tenen un boçí de sí mateixos en cada pinzellada, això porta a moltes persones a preguntar-se si aquests tipus de projeccions les fan elles mateixes o be si son les projeccions que ens fan a nosaltres i ens moldejen.

    Amb cada pensament amable que projectem som un xic més feliços, amb cada paraula alentadora ens tornem més valents.

    Gràcies doncs per compartir aquesta força i amabilitat que et caracteritza, i recorda que en aquells moment on solen haver-hi balls d’ombres es quan més hem de projectar el que volem ser.

    Una abraçada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s