365 dies, 365 nits

Estàndard

365

La del quart segona té una trentena d’anys, i es desperta cada nit dues, tres o fins i tot quatre vegades perquè el deure la reclama: té una criatura molt petita, fa poc que torna a treballar i allò que la criatura troba a faltar durant el dia ho recupera a la nit. Llet, escalforeta, batec, olor.Com que ja és el segon fill, això de passar nits en vetlla ja forma part de la seva vida. Ves què hi farem! Per sort, el nen es torna a adormir de seguida després d’haver mamat, i ella va tan morta que també es rendeix altra vegada a la son amb facilitat, tot i el munt de cabòries que li ronden les orelles.

La del primer primera acaba de fer-ne seixanta, i té els fills casats. Els tres. Està contenta de les joves i el gendre, però tots tenen les seves coses, no et pensis! Fins i tot té néts: tres i mig, que el quart està a punt d’arribar. La son, però, li treu la seva mare. És molt gran, i fa més d’un any que és al llit, escrivint sense paraules ni gestos un epíleg massa llarg. Sap que no pot fer res i que no li pot fer res, però potser es desperta dues vegades per nit a veure si està tot en ordre. Silenci, foscor, vida en penombra, arrossegar les espardenyes cap al llit i esperar a tornar-se a aixecar, a veure si està bé.

La de l’àtic està a punt de no res de fer-ne cinquanta, i ja fa mitja vida que és mare. Xicotots grans i grossos, guapots, corpulents. El segon, una mica tarambana. Li agrada molt això de sortir a la nit, massa. Tant és si és cap de setmana com un dia de cada dia: ell surt i ningú no sap a quina hora tornarà. Ni ell, moltes vegades. I ella pateix, pateix molt, i no només es desperta moltes vegades sinó que sovint ni s’adorm. Una becaineta de no res fins que sent un soroll que la desperta, amb l’esperança que siguin les claus fent la volta al pany… No, és un crec de quan les cases grinyolen a la nit.

La de l’entresòl dorm a cor què vols tota la nit… fins que el dolor del braç, o el del genoll, la desperta. Una setantenta d’anys, cinc embarassos i cincparts, cinc criances de canalla, quatre criances de filla i jove, i ara els néts, que quan no en té un, en té dos. I una edat que sovint li recorda que descansi, que estigui més tranquil·la, que ha treballat el que li tocava i més, però ella és escarràs de mena, i si ho he fet per a un nét, ho he de fer per tots, encara que el cos se li queixi en forma d’artrosi i de fiblada impertinent.

Els del Corte Inglés es van inventar això del dia de la mare: flors, bombons, una colònia. Abans una medalla amb un “másqueayermenosque mañana”. Fins que se n’adonin que les mares, a més de 365 dies a l’any, ho som, sobretot, 365 nits.

Anuncis

2 responses »

  1. Quanta raó Ester! M’ha encantat
    Justament llegeixo la teva entrada ara, quan a casa tothom dorm, menys un senyoret que té gana i servidora que l’alimenta des del llit i amb el mòbil a la mà fent posturetes gens saludables fisiològicament parlant…Bona nit mama guapa! bona nit a totes!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s