Un altre front obert

Estàndard

 

 

ganxetJa se sap que quan una és capitana general de la batalla quotidiana els fronts oberts als quals s’han d’enviar reforços de tant en tant són nombrosos i diversos. Que si l’escola, que si la feina, que si el bloc, que si portar els nens aquí, o allà, o més enllà, o fer funambulisme per trobar una estoneta per abraçar-nos amb el Marc al sofà, o no oblidar-nos de fer-nos un petó de bona nit abans de caure abandonats a la son, aix, encara massa intermitent. Però no n’hi havia prou, no: ara se m’ha obert, a més, el front del ganxet. I

Mai, mai, mai hauria dit que jo podria fer alguna cosa digna amb les mans. Ja em vaig confessar fa temps en aquest bloc, que era molt poc destra, i que admirava profundament les Ganxetes del Pòrtia a la Carta oberta a les Ganxetes del Pòrtia (https://labatallaquotidiana.wordpress.com/2012/04/16/carta-oberta-a-les-ganxetes-del-portia/) que vaig fer mesos enrere. Però resulta que sí, que encara em puc admirar de mi mateixa, i el ganxet m’ho ha demostrat. Des de fa un parell de mesos, doncs, he entrat de ple en el món del ganxet i ara ja parlo d’agulles del 9, de punt baix, de tutorials, d’anells màgics, de patrons, de lanasyovillospuntcom, com si fos un llenguatge habitual. Per ser justes, no hauria sigut possible sense la insistència de la Natàlia, de la Sílvia i de la Maria; sense el taller de la Sara de Llanes de colors (http://llanesdecolorsreus.blogspot.com.es/), i de la Coia, la meva sogra, que em va regalar el taller en qüestió. Coses de dones, ja ho veieu!

I quan faig ganxet, de tant en tant, penso en la padrina Mercè, que es va passar hores, hores, hores i hores de vetllar el padrí mentre feia ganxet: tapets, fundes per a la flauta, bossetes per als llapis, visillos… tot amb un blanc immaculat i amb una agulla i un fil prims com una agulla de vespa. Un altre estil, unes altres aplicacions, però, al capdavall, sabers femenins que es reprodueixen, s’actualitzen, es posen en valor i es reciclen.

 

Advertisements

3 responses »

  1. No t’oblidis dels descansos de colors!!! A mi me’ls va fer blau elèctrics
    Enviat des de la meva BlackBerry de Yoigo

  2. Com diu el meu sogre… “esto e’ un camino de ida, pibita!”. I sí, té tota la raó, ara ja no pots tornar enrere. La casa es començarà a omplir de llanes i d’agulles; la memòria de l’ordinador començarà a inflar-se amb links a tutorials, a blogs, de fotos i de projectes que esperes poder arribar a fer algun dia, una bojeria tot plegat!! Però pofitós, entretingut i de vegades relaxant, de vegades… Benvinguda, ganxeta!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s