D’aniversari

Estàndard

lady desidia

 

Un any! Ja fa un any que més o menys cada setmana deixo anar una pinzelladeta de mi mateixa en aquest bloc! Un any i, com diria el tòpic, sembla ahir…

Amb un any al darrere ja puc sentenciar, perdoneu-me la petulància, que és hora de fer balanç, i us confesso que aquest bloc no existiria sense la insistència dos corconets: del Marc, el mariscal en cap d’aquesta meva i seva batalla quotidiana, que em ressegueix de petons i de galons, i també de la Natàlia, i tant!, que em va empènyer a ordenar aquesta meva escriptura en forma de bloc. Gràcies als dos: us estimo! I ara també ho puc dir: gràcies a les lectores i als lectors (més lectores que lectors, ho tinc comprovat) que m’obriu com una finestreta del calendari d’advent cada vegada que feu  “clic” en aquesta pàgina: espero que hi hagueu trobat, almenys alguna vegada com a mínim, una xocolateta dolça.

Un any: me n’han passat, de coses, en aquest any. He estat embarassada, he viscut un judici, he aprovat unes opos sense final feliç, he parit un fill, he començat a aprendre a fer ganxet, he trobat una feina on se’m valora pel que sóc, no per qui sóc; he odiat, he estimat, m’he avorrit, m’he estressat, he rigut, m’he queixat, he plorat, he patit, he gaudit. I amb el bloc, he compartit: he compartit amb tots vosaltres algunes idees que se m’anaven acudint i de les quals tenia aquella necessitat, aquella frisança, de parlar-ne. Gràcies per deixar que les pogués compartir amb algú. M’he intentant mantenir fidel al tema que em va motivar a engegar-lo: a fer-vos participar de la meva batalla quotidiana, que no és ni millor ni pitjor que cap altra, però que és la meva i és l’única de la qual us puc parlar amb un rotund coneixement de causa. Encara mantinc que aquesta batalla quotidiana és la que dóna sentit a totes les coses que fem, perquè si no podem traduir allò trascendental al llenguatge domèstic, habitual, ordinari, genuí, perd la seva trascendència. Estem tots i totes traspassats de discursos: política, pedagogia, història, cultura, prejudicis… que no tenen sentit si no convergeixen en el nostre criteri, que ens anem construint dia a dia a partir de les experiències que hem viscut i que volem viure… o que volem evitar de viure.

En fi, que moltes gràcies, tu! Que avui, que faig 35 anys que visc i 1 que escric, encara us puc dir que la batalla quotidiana encara donarà molta i molta guerra!

Advertisements

3 responses »

  1. Només un any! sembla molt més temps. Espere que continues donant molta guerra. Les teues lectores et necessitem. Per molts anys!!!!!!!!!!!!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s