Cordó umbilical

Estàndard

nomeloquitodelacabezax

 

Ha començat la meva última setmana de fer de mare el 100% del temps, de dedicar les meves 24 hores del dia als meus fills, especialment al meu fill nounat, que amb quatre mesos recentment  fets haurà de passar unes hores fora  de la falda d’aquella que l’ha gestat, l’ha parit, l’ha alletat, l’ha consolat, l’ha fet créixer estimant-lo sense parar.

Ara, 16 setmanes escasses després de parir, sí que comença, de veritat, la jornada partida: la que fa que em parteixi en l’Ester-mare, l’Ester-treballadora, l’Ester-atabalada, l’Ester-amiga, l’Ester-amant, l’Ester-germana, l’Ester-filla. Ara, només 16 setmanes després , he d’abandonar el que em dicta el cos i tornar a ser una persona polièdrica i polivalent. Ara és quan maleeixo haver nascut en aquest tros de món que no respecta els temps vitals del bé més preuat que li garanteix la subsistència. Que no respecta els sis mesos de lactància exclusiva que recomana l’Organització Mundial de la Salut. Que no estima aquells que necessiten, després dels nou mesos d’embaràs, els nou mesos de postembaràs. Que veu que amb quatre mesos les criatures ja són prou grans i madures per poder desentendre’s durant unes hores de la seva mare, al cap i a la fi, la seva seguretat. I ara és quan m’hauré de sentir allò tan odiós que tranquil·la, que ells no s’assabenten de res, com si no notessin que uns braços són els de la mare i uns altres, benintencionats, no ho són. Que aquestes mares d’avui en dia som unes bledes de voler-los tenir tant amb naltros, que al final fem nens malcriats i emmarats.

I també maleeixo haver parit en aquest temps en què aprofita el que et vingui, perquè la cosa està molt xunga, que t’ho dic jo que l’atur és un angoixant compte enrere cap a la misèria. Que sort que t’ha sortit alguna cosa, i que ves què hi farem, s’han de prendre les coses tal com vénen. Que el cor i el cap van en direccions oposades, i que les hormones te les has de posar no saps com a la capsa dels béns preuats, al costat de quatre fotos, la cinta de l’hospital i del dibuix que l’Oriol li va fer al Pep tot just néixer.

Que he de tallar el cordó umbilical. Definitivament.

Advertisements

2 responses »

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s