#EncénlaFlama

Estàndard

encén la flama, de fèlix chabrera

 

He encès la flama per tu, que a les teves velleses t’has adonat que ets una independentista de soca-rel. Tant d’escoltar la ràdio mentre treies la pols, triaves faves o cosies aquella cremallera espatllada t’han convertit en una persona informada i amb criteri, que es posa frenètica escoltant Alícies, Marianos i Sorayes. Que, anys enrere, et vas aixecar de la butaca de casa a les deu, o a quarts d’onze, veient un debat electoral per la tele després de sentir els arguments impresentables de la impresentable Dolors Nadal: “que ets una mala bèstia, osti!”.

He encès la flama per tu, que estàs ficat en mil històries i mil batalles, que si ERC, que si Reus Decideix, que si Reus per la Independència, que si el Bou, que si el Carrasclet. Que hem crescut com a parella i com a independentistes i d’esquerres l’un al costat de l’altra, l’un fent costat a l’altra, arribant tard a casa perquè la reunió s’ha allargat, perquè no funcionava aquell ordinador, perquè he de passar pel Casal a mirar que a la tele es puguin veure bé el seguiment electoral, perquè estic esllomat de carregar el pes del Bou, del gegant o de la pròpia responsabilitat d’aquest petit país que és casa nostra.

He encès la flama per tu, que vas néixer al Marroc però que als quatre anys ja eres per terres catalanes i que ets, esplèndida, una catalana més. Que lluites contra el teu propi destí un dia i un altre, un destí que et van escriure a contracor i al qual busques dreceres per arribar a aquella felicitat que somnies sense dormir, en la qual, segur, viureu instal·lades tu i la teva filla, alliberades ja de dogmes antics. Que quan et pintes els ulls, amb un perfilador negre gairebé tallant i una ombra trasbalsadora, pintes el que serà el teu horitzó.

He encès la flama per tu, nascuda en un poble de Córdova però que has fet arrels a Reus, amb un marit i uns fills i uns néts, que què més cal per ser d’un lloc. Que tens família aquí i allà, i que t’enfades una cosa de no dir quan sents que els catalans som garrepes i estereotips absurds semblants. Que tens molt clara aquella frase que no et canses de repetir “no eres de donde naces, sino de donde paces”, i que amb la boca petita dius que allà on vas néixer n’hi ha que tot s’ho tiren a l’esquena mentre la teva jove ja fa temps que és a l’atur i amb unes ganes de treballar que no s’ho acaba.

He encès la flama per tu i per tu, llavoretes meves d’aquest país que germina.

Advertisements

2 responses »

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s