És capaç

Estàndard

discapacitat

 

Potser té un 23,5% més de capacitat d’estimar que la resta de nens i nenes de la seva edat: ha rebut sempre molt d’amor, dels adults i dels nens i nenes que l’han envoltat des del dia que va néixer, i aquest afecte el torna amb una miqueta més de propina, és inevitable. Petons, abraçades, “t’estimo molt”, “carinyeta meva”… són una part del seu repertori, que el converteixen en un superdotat de l’afecte. Deu ser per això que, tenint en compte que té només cinc anys, té un 15% més de capacitat d’empatia que molta altra canalla, que molts grans i tot; no li costa posar-se a la pell de l’altre i de consolar-lo quan la situació ho requereix. Així mateix, és un 32% més capaç de ser sociable, de ser atent, de ser educat, de ser bon nen. No li costa dir “bon dia” quan ens trobem els veïns a l’ascensor; no es fa estrany en companyia de gent que coneix poc o gens, pot anar a tot arreu que sempre rebrà un somriure d’aprovació i d’orgull per part dels pares.

Oscil·la entre el 7% i el 8% l’increment de capacitat de recordar-se de les coses i de verbalitzar que se’n recorda; i tant, que se’n recorda! Sense dubte, fa bona la frase aquella que afirma que als sants i als minyons no els promets el que no els dons, perquè la seva memòria d’elefant et pot fer quedar en evidència en un tres i no res. Aquell episodi que va passar fa uns mesos, aquell desig que s’havia de materialitzar setmanes més tard, torna amb una naturalitat esfereïdora gràcies a la seva enorme capacitat de rememorar. Amb un contundent 28% per damunt de la mitjana, és perfectament capaç de seguir ritmes musicals des de ben jovenet. Però destacant entre les altres, cal assenyalar dues capacitats que ultrapassen qualsevol llindar: la seva mirada neta i, per tant, la felicitat que viu i que projecta. Sense prejudicis, sense problemes de fer-se amic d’aquest, d’aquell i del de més enllà, no viu amb recel ni amb desconfiança gratuïta, i això li permet estar tranquil i, en conseqüència, enormement feliç.

Malgrat tot, malgrat totes aquestes capacitats innates, al Macià li costa entendre algunes coses, agafar el llapis amb destresa, és poc àgil, parla amb alguna dificultat… Tot això li resta un 33% les seves capacitats funcionals, i sembla que les altres referides més amunt, que supera amb escreix, no compensen perquè ens quedem a zero. Avui és el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, però la resta de l’any, a casa, gaudim, i molt, de les seves hipercapacitats.

Advertisements

2 responses »

  1. Retroenllaç: La xusma i la #Wertgonya | El Món de Reus

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s