Tanqueu les finestres!

Estàndard

d

 

El Pep està a punt de fer dos mesets; per tant, ja ha començat el compte enrere, tic-tac tic-tac, perquè tingui una crisi de creixement. O sigui, que potser m’estaré tota una tarda donant el pit sense parar durant tres, quatre, cinc hores seguides; o potser durant un dia reclamarà les meves atencions cada hora, una vegada i una altra i una altra. O què sé jo com ho farà, però el que queda clar és que es dedicarà unes quantes hores a regular la quantitat de llet que ha de mamar, perquè ha de continuar creixent preciós com fins ara. I que no pari! Això de les crisis de creixement s’han de conèixer, s’ha de saber per què passen, a què es deuen, a què responen i quina finalitat tenen; si no, és per parar beneita i tenir la perillosa temptació de tirar-te per la finestra, i adéu-siau perquè ja no ho aguanto més! Però sabent-ho, la cosa canvia: ja estàs a l’aguait, pots preveure-ho i, sobretot sobretot,  pots respondre a aquesta bogeria desbocada de mamar sense aturador.

Segurament, a ERC ara passarà un fenomen semblant: és probable que en tingui una, de crisi de creixement. I no només perquè anem contribuint perquè el creixement vegetatiu natural sigui positiu (l’Anna Simó i el Junqueres també han tingut criatures fa poques setmanes), sinó perquè tinc la lleugera sospita que molta gent es tornarà a apuntar al carro. Ja se sap, ara totes ens pondran i serem una núvia d’allò més sol·licitada. Alguns personificaran en ells mateixos allò de volta el món i torna al born, després d’un peregrinatge tan entusiasta com estèril a la muntanya; d’altres satisfaran la recent curiositat de pagar una quota trimestral a canvi de poder decidir unes quantes coses. Benvinguts i, sobretot, benvingudes tots i totes, sigui dit d’entrada. Però és tasca important d’Esquerra de saber pair una crisi de creixement: en altres ocasions ja hem sabut el pa que s’hi dóna, i ara, com una mare que alleta el segon xiquet, ha d’estar preparada per a l’ocasió. Tranquil·litat i bons aliments, preveure i conèixer meticulosament el tema, saber veure si ara toca o si ara no toca, perquè l’objectiu és poder continuar creixent, no afartar-nos de golafreria ni atendre la temptació de la finestra. Per si de cas, tanqueu-les bé!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s