Amb el mono

Estàndard

 

Quan tens el mono, tens el mono, i naltros, a casa, teníem el mono de míting. No havíem pogut anar a veure com Esquerra omplia el Bartrina d’estelades, d’il·lusions i de crits d’in-, inde-, independència; el Pep feia un meset exacte aquell dia, i ho vam trobar descabellat. La veritat és que quinze dies més no són gran cosa, però és que ja ens fèiem un míting a sobre i no ens vam poder aguantar quan una bona amiga ens va suggerir amb vehemència d’anar-hi.

Tal dit tal fet: ahir a la tarda, vam anar tots quatre cap a Tarragona, a veure com el Metropol es veia, una miqueta més si és possible, com una closqueta de nou, i encara sort que vam trobar lloc per seure. Mentre ens esperàvem per entrar, perquè no volíem haver de marxar amb la cua entre les cames, hi havia gent que ens mirava i que, internament, devia pensar si giràvem gaire rodons, de portar una criatureta tan petita a un lloc tan inhòspit, hostil i incòmode com un míting! Al final, van ser més discrets el Pep i el Macià que molts d’altres adults que anàvem fent de crítics i de comentaristes de manera simultània a l’acte: “Sí, sí”, deien uns; “Té tota la raó”, d’altres; “Això s’allarga massa”, els més avorrits. Però qui eren els protagonistes de totes les sospites eren, és clar, els nens.

Ep, que no eren els únics: al pis on érem, vaig comptar fins a sis criatures, i la mar de bé. És normal: els pares, avis o tiets ens hem cregut això que vivim un moment històric i volem fer partíceps d’aquest punt d’inflexió els nostres fills. No hi haurà un abans i un després? Doncs que puguin dir, més endavant, “Jo hi vaig ser, jo ho vaig veure, jo vaig participar en un míting quan Esquerra va fer que el Mas no s’acoquinés quan el van amenaçar amb el foc de l’infern, les set plagues d’Egipte i la fi del món mundial.” Veure clatellets de criatures en el míting d’Esquerra -a diferència de molts altres que s’omplen de clatells nevats, i d’altres plens de caps amb pot i mig de laca-, ho vaig trobar bonic, però sobretot esperançador, i més ara que sembla que podem escriure el seu futur aquest 25 de novembre.

Crec que repetirem l’experiència de portar les criatures en mítings, perquè no és qüestió que el futur espatlli el present. De fet, el Pep s’hi va trobar tan a gust que va mamar mentre parlava el Junqueres. Fins i tot, no ho digueu a ningú, es va fer un rotet; salut!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s