El fascinant món dels sinònims

Estàndard

Fa uns quants dies que el Macià, fent gala de les seves dots d’escriptura amb lletra de pal, va paper i llapis en mà per casa disposat a dibuixar grafies a tort i a dret, algunes vegades amb sentit, algunes vegades de manera aleatòria. Ahir mateix, al vespre, després de sopar en una hora més britànica que mediterrània, anava escrivint en el foli reutilitzat, i li vaig demanar si sabia escriure “PAPA”, pensant-me que ho faria la mar de bé. El resultat va ser sorprenent: en lloc de “PAPA”, que és molt més clar i fàcil, va escriure espontàniament “MANSU”, la qual cosa em va fer petar de riure durant una bona estona; ves per on que va entrar per la porta gran en el fascinant món dels sinònims, o sigui, d’allò que és el mateix sense ser ben bé el mateix. I efectivament, el PAPA, una mica barroerament, és el meu MANSU, amb totes les llicències oportunes.

Ve a tomb aquesta postal domèstica per aquest món històric que sembla que estem no només vivint, sinó també escrivint. Uns quants, molts i moltes, vam sortir en directe per Barcelona i en diferit per altres municipis del país, demanant clar i català la independència de Catalunya. Corregiu-me si m’equivoco, però el concepte va quedar prou clar, amb poques ambigüitats i amb un estret marge d’error en la interpretació. Com el papa, vaja, que em fa l’efecte que per a un xiquet de cinc anys és una idea d’una claredat meridiana. Els efectes de la taumatúrgia lèxica són sempre insondables (ja ho té això el món dels miracles), i d’aquesta noció tan transparent hem anat derivant cap a l’”autodeterminació”, el “dret a decidir” o les “estructures d’estat”. Allò que deia dels sinònims, vaja: coses que són el mateix sense ser-ho del tot…

En fi, ves que no anem a buscar el papa i ens encolomin un manso qualsevol…

Anuncis

2 responses »

  1. Tot dependrà de les forces a les quals s’otorgui la confiança per comandar un procés de no sabem encara exactament què. Les preguntes en la consulta, les negociacions, les reaccions populars marcaran segurament un procés insòlit i a la vegada desconegut. Això sí, sempre buscant el nou papa. D’aquesta cerca no crec que s’arribem a independitzar a curt termini. No sabríem viure sense ell.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s