La ingenuïtat

Estàndard

Val, d’acord, ho accepto i ho confesso: moltes vegades he pecat d’ingènua i he arribat a conclusions que no s’han acabat de correspondre exactament amb la realitat. Sobretot, i em penso que és comú a la resta de mortals, això em passava quan era petita, i us ho il·lustraré amb uns quants episodis dels quals us dono fe que són veritat.

Quan anava a dormir a ca la padrina Mercè, per exemple, les històries que em relatava pertanyien al corpus que n’hi deia “Història Sagrada”: la conversió de la dona de Lot en estàtua de sal, la separació de les aigües de Moisès, la paràbola del fill pròdig i narracions semblants. A mi, que era joveneta, m’agradaven d’allò més aquests mites als quals no conferia ni un gram de component sagrat. Per això, em pensava que, aplicant els meus trets dialectals fins a l’extenuació, la “Història Sagrada” era, en realitat, “Història que s’agrada, que s’agrada a naltros”. Era grandeta quan vaig veure que la cosa no venia pel plaer que despertava, sinó per l’origen místic de l’assumpte.

Per posar un altre cas, estava plenament convençuda que qui encenia i apagava els fanals del carrer eren homes (sí, només homes…) alts i prims que hi vivien; o que la gent de la tele eren personetes en miniatura que habitaven a l’aparell de casa meva. Imagineu-vos quina expectació se’m va despertar quan va venir a casa un operari a arreglar el televisor; més o menys proporcional al desengany de no veure sortir-ne, diminuta, l’Eva Nasarre amb els seus escalfadors. Fins i tot em pensava que Hannah Barbera, dels Picapedra, era una dona! Això sí que era per caure-hi de cul, no em direu que no!

Res a veure amb la ingenuïtat demostrada i publicitada mediàticament de pensar que un cadàver que fa 140 anys que s’aguanta amb més o menys integritat pugui escoltar les paraules de l’alcalde de la ciutat que el va veure néixer, al qual s’adreça directament, com si hagués de respondre després d’una letargia comparable a la de la Bella Dorment. Potser l’altre dia, en ple context de la Història Sagrada, el diàleg sord entre l’alcalde i el general Prim estava cridat a ser el remake contemporani de la història de Llàtzer: si arriba a contestar, no sé si m’hauria agradat gaire, la història!!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s