Amors d’estiu

Estàndard

 

Es van conèixer un estiu, ara fa cinc anys. Ella estava embarassada; ell, era distant, com sempre. Els va posar en contacte una amiga comuna; sobretot, era amiga d’ella, però també s’havia aproximat a ell amb èxit. Aquell estiu, van passar junts moltes estones a la piscina, on ella s’anava a refrescar si us plau per força, perquè l’embaràs li accentuava la calor.

El que semblava que era un monòleg era un autèntic diàleg, tot i que no ho semblés perquè feia l’efecte que només parlava ell. Ella escoltava, interpretava, però també, d’alguna manera o altra, corresponia amb la seva opinió. Malgrat que procedien de països molt llunyans, de cultures tremendament dispars, de tradicions que no convergien per enlloc, de costums i menjars remots l’un de l’altre, s’acabaven entenent, però ella el trobava excessivament fred, amb un semblant anodí però amb un rerefons inquietant, estrany, tèrbol. Aquesta opacitat va provocar que, acabada la relació, ella se n’apartés durant una bona temporada: li agradaven més la transparència que l’esmerilat. Mesos després hi va haver un intent d’aproximació, però ella va voler deixar terra entre els dos: no ho acabava de veure clar.

Cinc anys més tard, quan ella tornava a gestar, es van retrobar, altra vegada a través d’un amic comú. Tot i que en un principi ella va tenir moltes reticències, finalment va fer el pas engrescada per les referències d’aquest personatge intermediari. I es va llançar als seus braços, deixant-se bressolar per les seves paraules, pels seus personatges poc comuns, per les seves vides aparentment avorrides però intensament potents, per les seves referències poètiques, pel seu te verd i les seves referències a mons imaginaris ja coneguts.

L’Ester i el Murakami es van retrobar, després de l’experiència tan reeixida com esgotada de Tòquio Blues, amb 1Q84. I tot sembla que aquest retrobament, aquest nou diàleg, pot ser l’inici d’una llarga amistat.

Advertisements

3 responses »

  1. Crec que, quan arribi el moment, li donaré una segona oportunitat… Si la nostra relació funciona, t’ho hauré d’agrair per segona vegada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s