Panxetes per a la indepedència

Estàndard

 

De vegades, no gaires, la història et crida, però la batalla quotidiana és massa forta, massa evident, i t’impedeix viure el relat en primera persona del singular. És el que té haver abandonat durant una època el singular per un plural íntim i intransferible, però no deixa de saber-te greu, és clar.

És el que ens va passar a mi i a unes quantes més el passat Onze de Setembre, que pel que m’han xerrat a cau d’orella, va ser espectacular. Com abans, les mares de família no vam abandonar la batalla quotidiana i vam enviar els hòmens a la batalla històrica, la que sortirà als llibres i que posarà nom a places i carrers. M’ha arribat que, en alguna banda del recorregut de la manifestació, hi havia un espai adequat per a embarassades, amb dret a una miqueta més de pam quadrat per no moure-te’n durant dues hores per evitar cops i empentes a la panxeta. Per acabar-ho d’arrodonir, hi hauria hagut d’haver cadires amb bons respatllers que aguantin la ronyonada i poliklins a tort i a dret (nets i polits, si us plau). També he vist que la web www.socpetit.cat va engegar una mani virtual per a persones com nosaltres, que volíem de totes totes viure des de la distància aquesta gesta èpica.

Així doncs, conformades amb els dies que ens ha tocat viure, tres panxudes eixerides vam sortir de casa i vam anar a la manifestació de consolació que es feia a Reus. Ens vam pintar sengles estelades a la panxeta, per estampar-les també d’alguna manera a les galtes dels xiquets que ens habiten, i vam fer un tomet, curt, per la mani que sortia del Mercat Central. D’alguna manera havíem de dir “jo també hi vaig ser”, encara que no pogués ser estrictament in situ… Durant una estona, doncs, vam fer el lobby, reduït però poderós, “Panxetes per a la independència”. Perquè naltros, tingueu-ho per segur, treballem 24 hores al dia i 7 dies a la setmana per al futur del nostre país. Si no, pregunteu-ho als nostres ronyons…

Anuncis

One response »

  1. Hola Esther, Et felicito pel bloc que segueixo habitualment. Avui m’he pres la llibertat de citar-te en el meu bloc atenent l’originalitat de la fotografia que il·lustra l’article. Espero que no et sàpiga greu.
    Atentament, Josep Baiges

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s