En unes noces de setembre

Estàndard

Per a la Natàlia i l’Eneko

 

El setembre, recorda-ho, és època de collita.

És hora d’anar a plegar avellanes, de fer la verema.

Arriben les primeres magranes,

i les figues treuen el coll esvelt d’entre la fruitera.

 

I com les avellanes, la nostra collita pot ser atàvica, terrosa,

que ens lliga a la terra i que ens insisteix que som d’un lloc,

d’un país, d’un trosset de món.

Que ens demostra que tenim avantpassats,

avis i àvies, padrins i padrines,

però també que podem ser una baula del llinatge,

que creem, nosaltres també abocats en terra, genealogia.

Així mateix, pot ser dura, seca, costosa d’obrir, de mastegar,

perquè no tot és tan evident ni tan fàcil ni tan còmode.

Però fet el crec-crec, arribem a la plenitud del sabor,

d’esmicolar-ne la llet

i de fer-nos-en regalimar una gota

gola i coll avall.

 

El raïm,

tal vegada,

és la magnanimitat del cos, del suc, del sucre.

L’abundància es presenta en forma de gotim,

i el sol, desadet en cada gra,

ens omple de l’energia de la luxúria desbocada, d’aturador impossible.

És aquella mossegada aixaropada al lòbul de l’orella,

embriaga dels alcohols i de les menges delicioses.

I ens sabem dadors de nosaltres mateixos,

mentre ens entortolliguem braços i cames

com redoltes d’un cep mediterrani.

 

Plena, curulla, fèrtil, fecunda, femenina, dona:

la magrana, regal de secrets i de robins.

Esquerpa de fora, rica de dintre,

de pinyol dur però de gra generós.

És treball, paciència, tenacitat en la relació, de satisfacció costosa,

perquè la seducció és desgranar la constància i el premi tot a l’ensems.

Al final, obrim els llavis i ens n’omplim la boca

perquè ens exploti la carn al paladar

i ens obsequiï amb tant de gust i tanta mel.

 

No comprenem l’amor com altra cosa

que la feina de fer la confitura dels cossos,

que ens mengem a trossos delitosos

i que fructifica en la nostra vida i en el nostre entorn.

No ens sabem plens d’amor sense la duresa de l’avellana,

el ferment del raïm, la perseverància de la magrana.

 

I aprofitant fins a l’esgotament encara

el raig de sol de l’estiu que s’acaba,

és temps de fer confitura,

d’omplir-ne pots sincers i transparents

i bullir, al bany maria,

les il·lusions, les tendreses i la sensualitat dels bocins

que ens donem l’un a l’altre.

 

El setembre, recorda-ho, és època de collita.

Advertisements

5 responses »

  1. En primer lloc Felicitar a la Natàlia i a l’Eneko, i en segon lloc també felicitar-te a tu Ester, fa molt de temps que vull escriure’t quatre linies. L’enhorabona pel blog, per cada un dels escrits que fas, que sàpigues que no em deixo de llegir-ne cap ni un, donar-te les gràcies perquè cada un d’ells m’ensenyen alguna cosa, em fan reflexionar, m’encanten, m’agrada moltissim com escrius.
    Un petó i una abraçada molt i molt forta. Helena.

  2. Boníssims aquests versos. Regust d’Estellés. Lligar l’amor amb la quotidianeitat és allò més ferm que ens fa forts com a persones. Continua experimentant. les teues lectores t’ho agraïm. Ànims!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s