Tocar la gaita

Estàndard

 

Com que al Macià li agrada molt això de la música, a casa tenim mil i un instruments, de totes les famílies: un piano, una bateria, una trompeta, una flauta, unes maraques, una pandereta, un xilòfon, un timbal nou de trinca… Que devem ser objecte de maledicció dels nostres veïns, algun moment o altre, segur. Coneixedora d’aquest desfici musical, una germana meva li va regalar d’unes vacances a Astúries una gaiteta petitona, molt mona, i al Marc li va faltar temps per saber de què estava fet el receptacle que contenia l’aire perquè la gaiteta pogués emetre el so corresponent. Encara riem ara quan vam veure que, entaforat en el saquet de feltre vermell, l’enginy que reté l’aire és… un condó!

Evidentment, cap dels dos no ens pensàvem que la gaita es pogués tocar gràcies a un condó: vam riure molt, però també vam quedar-nos com a decebuts, per dir-ho d’alguna manera. Ens imaginàvem quelcom menys prosaic, menys comú, menys mundà. L’objectiu és tocar la gaita, i la pensada és eficaç, però ens pensàvem que la cosa anava més enllà.

M’ha vingut al cap aquesta feta domèstica arrel de la revolució que s’està portant a terme en terres andaluses. Liderada per un alcalde i diputat d’IU, em sembla que la revolució ja fa estius que dura, però no havia tingut repercussió mediàtica fins ara. I la veritat, és que m’he quedat ben decebuda: per una banda, van al Mercadona, a prendre tres carros plens de productes diversos per repartir-los a persones necessitades. És clar que a mi el senyor Roig no em fa pessigolles a les plantes dels peus, però trobo que anar en aquest imperi de la marca blanca, on les persones que volem estalviar d’aquí i d’allà acudim perquè no ens fa res no gastar el producte preferit mentre tingui efectes semblants, no genera precisament moltes complicitats entre la classe mitjana, que som l’espècie en perill d’extinció en aquesta crisi.

Per altra banda, ocupen el palauet d’un aristòcrata latifundista d’aquesta Andalusia que un 1% de la població posseeix més del 50% de territori, i l’ocupació es resumeix en un bany a la piscina! Sí, és clar, l’onada de calor fa estralls, però si havia de ser aquest el final, millor esperar-nos al setembre, que potser ja començarà a fer més fresca i no quedaran unes imatges tan galdoses dels sans-culottes andalusos en remull.

En definitiva, que m’he quedat decebuda, perquè m’he adonat que això de ser revolucionari és equiparable, bàsicament, a tocar la gaita, i para de comptar. I tocar la gaita, ho tinc demostrat empíricament, s’arregla amb una mica de profilaxi.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s