Do not disturb!

Estàndard

 

Divendres passat vaig començar les classes de preparació al part. Malgrat que serà el segon fill, el segon part i el segon postpart, ja estava convençuda que havia d’assistir-hi, però una visita a la llevadora encara me’n va convèncer més: “aquest, tot i que sigui el segon, també s’ho mereix”, em va dir. I així ho vaig viure divendres a la tarda, amb la tovallola de platja, els mitjons i la roba còmoda que m’havien prescrit.

Si faig honor a la veritat, aquest embaràs m’està passant com una exhalació: no me n’adonaré que tindré la criatura en braços. Era abans-d’ahir que ens fèiem la prova del predíctor, i ahir que sabíem que era un xiquet. Les circumstàncies un punt hostils i, sobretot, el fet de tenir una altra criatura per atendre les 24 hores del dia fan que l’embaràs sigui un estat i no una experiència, com va ser en el cas del primer. Ja no m’he llegit amb fruïció el clàssic dels clàssics Què es pot esperar quan s’està esperant, sinó que el tinc a la tauleta de nit més aviat per atenuar la meva mala consciència i fullejar-lo de tant en tant, amb una mica de melangia. Ja no hem mirat amb la boca oberta el meravellós documental En el vientre materno, que en el primer embaràs ens va fer sortir del xoc en el qual ens havia introduït les ratlletes rosa no previstes, però tan estimades.

I per primera vegada en les 29 setmanes de gestació divendres passat vaig sentir-me que connectava de veritat amb el Pep, amb aquesta petita criatura que d’aquí a no res pariré i alletaré. Que hi mantenia un vincle fort i infinit, que ens situàvem, cadascú en la seva individualitat, en un mateix estadi. Que som un i dos a la vegada.

Cada divendres a la tarda, doncs, cita obligada amb el meu petit futur nadó. Do not disturb!

Advertisements

3 responses »

  1. ostres Ester, em feia un pal horrorós anar a les classes de prepart, de fet les havia descartat…Però aquesa entrada…començaré a buscar un bin centre de preparació al part. Gràcies!

    • doncs ja ho veus, a mi em va agradar molt. de fet, també t’he de dir que ja em va agradar molt la primera vegada. he tingut molta sort amb les llevadores que m’han tocat. a més, en el meu grup som moltes les que repetim de mares. ja m’ho explicaràs…

  2. El segon fill i els que poden venir després no són la novetat, és cert. Però a mida que passa el temps, penses que si no l’haguessis tingut t’hauries perdut moltíssimes experiències. Sempre he mantingut que estimo les meves filles infinitament per separat, però quan les veig juntes, parlant, jugant, rient i barallant-se, les estimo molt més en conjunt… com deu ser quan en tens 3 o 4? Estic segura que fantàstic! Petonets bonica.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s