La ignorància és molt atrevida

Estàndard

 

Demà tenim hora a la ginecòloga: ens toca fer la tercera ecografia d’alta definició del Pep, per acabar de confirmar que tot està bé, que efectivament aquesta visita minuciosa declararà que no hi ha cap problema. Ja fa dies que respirem tranquils, però qualsevol previsió és poca. I no ho fem a cap gran clínica privada de la Diagonal de Barcelona, ni paguem una estratosfèrica assegurança, ni cap mútua que sembla que hagi de ser l’única cosa digna que s’ha de fer per a la nostra salut en aquest món; no, totes aquestes proves ens les han fet a la sanitat pública, de la qual, a casa nostra, encara ens en sentim molt orgullosos.

Quan, ja fa moltes setmanes, teníem pendents els resultats de la biòpsia de corion per descartar que el problema genètic del Macià es reiterava en aquesta gestació, el Marc i jo, sense fer-ho explícit, vam fer un pacte de silenci de no preguntar l’un a l’altre què faríem si… Ens ho vam preguntar, amb un somriure dibuixat en el rostre, quan ja s’havia descartat qualsevol repetició del Kabuki, tornant per l’autopista i amb dotze tones de pressió menys a sobre. I vam ser feliços de poder-nos-ho preguntar, de coincidir en l’opinió, i ens vam fer un petó en el pensament.

Ara veiem que haver tingut la llibertat de preguntar-nos-ho és un luxe. Però no un luxe dels del 21% de l’IVA (com anar al teatre, comprar un fèretre i astracanades semblants), sinó un luxe civil que, com a societat democràtica i madura que hauríem de ser, tendeix a desaparèixer. Ara ens neguen la disjuntiva que suposa una situació com la de poder escollir entre tirar endavant un embaràs d’una criatura amb malformacions greus o posar-hi aturador: gràcies per infantilitzar-nos, per tractar-nos com canalla, per treure’ns la llibertat de poder decidir. Si us plau, en properes ocasions pensem-nos-ho dues, tres, quatre vegades abans de triar aquells que ens volen laminar la nostra capacitat de poder triar. Aquells que confonen néixer amb viure. I això ho dic carregada de consciència i de raons, embarassada de 28 setmanes i mare d’una criatura amb una discapacitat lleu, però una discapacitat.

Ja ho diu la dita, ministre Gallardón: la ignorància és molt atrevida.

Anuncis

One response »

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s