Morir-nos per damunt de les nostres possibilitats

Estàndard

Sempre m’ha admirat alguna manera científica de combatre grans desgràcies, grans problemes que, lluny de posar un remei que prové de les antípodes de l’assumpte per resoldre, vencen aquestes adversitats aplicant el problema mateix.

M’explico: trobo impressionant, per exemple, tot el tema de les vacunes. Per a una persona tant de lletres, com jo, l’únic que puc arribar a capir d’una manera clara és l’etimologia del mot (vacuna prové de vacca “vaca”, ja que es va descobrir que les dones que munyien les vaques estaven immunitzades d’alguna malaltia el bacteri de la qual era a les mamelles dels animals); és clar que entenc el procés, però trobo admirable que s’hagi pogut arribar a la conclusió del mètode de les vacunes, que tant de bé ha fet a la salut pública mundial (almenys, d’una part). Ja sabem tots i totes com funciona: la millor manera de combatre algunes malalties és, precisament, fer-ne un xupito per tal que el cos prepari el batalló de defenses que l’hauria de vèncer en cas d’infecció seriosa. És el mateix sistema dels grans incendis: un antídot vàlid per a aquestes grans desgràcies, entre d’altres, és enviar foc al foc. No ho trobeu al·lucinant? Jo sí.

Ara sembla que els gurús que ens governen han trobat part de cura a aquest cataclisme que es diu “haver viscut per damunt de les nostres possibilitats”: la solució que esgrimeixen segueix la mateixa lògica que he exposat anteriorment. Ara la manera de resoldre aquest bacteri que ha creat aquesta pandèmia que es diu “classe mitjana” és morir-nos per damunt de les nostres possibilitats.  Sí, sí, ho heu llegit bé: o si no, a què respon el fet que els serveis funeraris hagin passat a ser a la ràtio de l’IVA dels productes de luxe?

I és que què ens hem pensat que som? Que, a més de viure pagant una hipoteca tota la vida per a un pis en el qual hi vivim, tenim l’acudit de morir-nos? Fort, que dirien a casa meva. Apunteu-vos bé, noves generacions, la llista de malifetes, perquè no torneu a caure en el mateix problema en què hem caigut les generacions anteriors: comprar-vos un pis per viure a un preu astronòmic perquè no hi havia altre remei; abusar del sistema públic anant al metge del seguro, portant la canalla a l’escola pública i, de tant en tant, ser usuari del transport públic; anar de vacances allà on l’estratosfera ens espera: el Solsonès, l’Empordà, alguna vall navarresa i, ai las, agafar un avió de vol barat per anar a Sardenya. Si és que això no es pot aguantar! Tan fàcil que hauria sigut cometre un frau fiscal i acollir-nos a una amnistia, i si te he visto no me acuerdo, que diuen per alguna banda.

Recordeu, doncs, la recepta: la millor manera de deixar de viure per damunt de les nostres possibilitats és morir-nos-hi. Cal comprovar-ne, encara l’eficàcia; això sí, és d’una coherència total!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s