L’estenedoret sagrat

Estàndard

Image

A casa tenim un estenedoret d’aquests d’interior molt pràctic que, enlloc d’allargar-se horitzontalment, és més alt que ample i, a més, té unes rodetes que el fan la birgueria de la comoditat. Com que el Macià encara està amb la ressaca de la Festa Major (de fet, li dura 365 dies a l’any; 366 en els anys de traspàs), l’altre dia el feia anar, ple de roba, amunt i avall del passadís emulant que era Sant Pere el dia de la professó. No en tenim prou, doncs, amb els gegants de goma, el joc de memòria, el trencaclosques i tots els gàdgets per inventar de la Festa Major: ell fins i tot vol portar el Pere, que n’hi diu, sota pal·li!

A mi em va fer molta gràcia, perquè trobo que la seva capacitat d’enginy en matèria festiva no té límits (Palomar, tranquil, que ja tens un fan en les novíssimes generacions!). Malgrat tot, quan vaig veure que l’alcalde, en roda de premsa solemne, deia que la mateixa Festa Major era sagrada, vaig pensar que si a més, a casa, emulàvem amb un trist estenedor allò més consagrat del que diuen que és sagrat, les represàlies, celestials i terrenals, podien ser terribles. Veig, però, que passen els dies i que aquestes no arriben.

Això tan reconsagrat ho va dir l’alcalde arrel de les Completes més solemnes de la meva història: la xiulada va ser massiva; la manifestació d’alguns grups festius, notòria; la violència, com sempre, fora de lloc. Però obviaré els quatre violents, perquè si no el llegir ens faria perdre l’escriure. Tal com estan les coses i els comptes corrents de la majoria de persones, era previsible una reacció popular com la que hi va haver a la plaça del Mercadal, sigui qui sigui que hi hagi en el Palau Consistorial, i que aquesta reacció es donés en un dels espais més populars de la vida ciutadana: la Festa Major. Si us voleu documentar més, aneu a La Teiera i feu un cop d’ull a altres esdeveniments d’allò més sonats que hi ha hagut per Sant Pere. És una llàstima que la interpretació oficial es limiti als violents que he obviat anteriorment i a pensar que només es volen subvencions, però ja diu el refranyer que si el ruc no vol beure, ja pots xiular.

Posats a frivolitzar, hi ha dues coses a les quals em sap greu no haver-hi esmerçat l’atenció que es mereixien. En primer lloc, a veure els guardadors de la Tronada que enguany sortien amb la tornada de Completes: a Reus tenim una mena de congregació estrictament masculina d’accés limitat, almenys en la quantitat, que, lluny de ser objecte de fascinació per a novel·lots d’estiu, beure’s la sang vessada d’una verge o ser custodis d’una nissaga de reis bíblics, es dediquen a fer poemes de la Tronada, a menjar truita amb patates al campanar i a portar la vara de la Tronada de Completes, com si la paguessin ells. En segon lloc, no hi va haver manera d’esbrinar qui era aquell pijo de camisa de color granat que va ser al bell mig del balcó durant tot el vespre que semblava un davidbisbal qualsevol. Potser era de la secreta.

Per si de cas, jo encara espero una multa, un avís o alguna acció penalitzadora per haver fet anar l’estenedoret com si fos el reliquiari sagrat. Que entre autoritats, capellans i policies els de Dames i Vells es queden curts. Jo, d’aquests, m’ho crec tot…

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s