Travessar el carrer, travessar la por

Estàndard

En tots els sectors hi ha professionals que, per un motiu o un altre, resten en el pla de la discreció; que treballen darrere de les bambalines i que el seu esforç i la seva dedicació es noten en el resultat de la feina però, sobretot, en el procés. Els professionals del Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) de Reus en són un clar exemple.

Encara recordo quan, destrossada per dintre, vaig travessar el carrer amb el nen als braços, i els vaig demanar que se’l miressin, que al meu fill li passava alguna cosa. Encara ho recordo, encara ploro recordant-ho. Llavors el CDIAP era davant de casa, a l’edifici de la Gota de la Llet, i un dia em vaig decidir a acceptar-ho tot. Travessar el carrer va ser travessar la por, enfrontar-m’hi. El primer terapeuta que va tenir va ser el Josep, el fisioterapeuta, que ens va ajudar a rodolar, a tombar-nos, a descobrir-nos davant del mirall, a agafar els objectes, a gatejar, a caminar. Ho va ensenyar al Macià i ens ho va ensenyar a nosaltres, perquè havíem d’aprendre a ensenyar amb més temps, amb més calma, amb més paciència.

Més endavant vam passar a les mans de l’Isis, deessa de les mares i de la fecunditat. El Macià l’estima, l’adora; nosaltres també. Ha estat peça clau en el procés de creixement del nostre fill, de la nostra família, de la nostra diversitat, de saber-nos singulars i, per sempre, feliços en la singularitat. Ha fet, doncs, honor al nom que van tenir a bé de posar-li; i sempre des de l’entusiasme, la professionalitat, l’alegria de veure i viure un procés imparable. La Maite, discreta, callada, atenta, fa moure el Macià, el fa dibuixar, el fa pintar, el fa bellugar per dintre i per fora; el sacseja en el més bon sentit de la paraula, per acabar-li traient tot allò que té a dintre, que ratlla la immensitat.

El CDIAP és un servei poc conegut i, segurament, poc reconegut. No sé si les retallades l’afecten o l’afectaran; espero i desitjo que no. Les mares i els pares que ens trobem a la sala d’espera som els del cor fort, els del res ens pot tombar, els que no entenem la rendició com a concepte possible. La vida es pensa que ens ha posat a prova; s’enganya, perquè no sap que nosaltres, amb l’ajuda i l’acompanyament de la tribu del CDIAP, la posem a prova a ella.

Anuncis

6 responses »

  1. Que duri el CDIAP, perquè els vents que bufen no li són gaire propicis. Si no vigilem l’estimulació precoç aviat serà només una cosa per a nens rics.

  2. No coneixi aquest servei, gràcies per donar-lo a conèixer i gràcies per compartir la teva experiència. Felicitats pel blog!

  3. Evidentment, l’exemple que expliques es pot traslladar a qualsevol altre aspecte de la batalla quotidiana de qualsevol persona…

  4. Que bòniques les teves paraules! La vida porta situacions complicades i inexplicables, amb perqué sense resposta, però la valentia de les persones, fa que es puguin superar.
    Us estimem molt!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s