Com la canalla

Estàndard

Uf!!! S’acaba un cap de setmana intens: els vespres i nits tant de divendres com de dissabte me’ls he passat cuinant i servint raccions de bou i arròs a la fira Reus Viu el Vi; diumenge al matí hem anat al tros a fer i menjar-nos un arròs amb conill per a quinze persones, per celebrar l’aniversari rodó de la meva sogra; un arròs que, d’altra banda, he fet amb els ingredients comprats el dissabte al matí, cuita-corrents, perquè també havia de fer el pastís de xocolata amb maduixes que havia de coronar la vetllada campestre.Ep, i això sense comptar que vam haver de fer una escapada obligada a la plaça del Mercadal a veure els gegants el dissabte a la tarda, i sort! El Macià, destrossat, ha caigut rodó baixant del tros i no hem pogut anar a veure la professó de Corpus, a donar la mà als Nanos, a admirar els indis i, el millor dels millors, a veure les nenes vestides de primera comunió.

Malgrat tots aquests estímuls, encara estic impressionada per un fet que vaig veure el divendres al vespre. La fira Reus Viu el Vi, en dues edicions anteriors, havia tingut un tancat que organitzava el Mas Pintat, el centre de suport a la infància i les famílies de Reus. D’aquesta manera, les famílies amb canalla petita podien anar a fer un tomb tranquils degustant aquest blanc sequet, un negre vellutat o una mica de coca amb recapte i, és clar, un platet de bou i arròs. Era, crec, un tret distintiu de la fira, un servei paral·lel que contribuïa a fer més confortable, durant una estona, la visita als estands sense haver de patir pel benestar de la criatura. Aquesta es passava l’estona jugant, pintant, explorant i, si plorava gaire, les monitores, atentes, et trucaven al mòbil i et bevies el vi que et quedava a la copa d’una glopada i marxaves corrent a buscar-lo, perquè no volies que et donessin el premi a la mare més negligent de la temporada.

Enguany aquest servei no hi ha sigut: la fira Reus Viu el Vi ja no ha estat amiga de les famílies amb fills petits; el motiu aparent, ja el podem cridar tots i totes a l’uníson: “no hi ha pressupost!”, gran excusa per a una voluntat política completament inexistent. Malgrat tot, el divendres al vespre, aprofitant que encara s’hi podia respirar, vaig fer un tomet per la Fira i, envoltant uns para-sols i unes bótes/taula una mica apartats de la resta, vaig veure-hi un tancat. Ep, no deu ser pas el de la canalla? Però no hi havia cap monitora, ni cap joguina, ni tauletes minúscules, ni pots amb plastidecor sense punta. La resposta a la incògnita em va arribar després: era el tancat per a les autoritats!

Com que em vull negar a pensar que era perquè no es volien barrejar amb la resta de la gent, ni perquè no volien haver de saludar els expositors, ni volien esperar-se cinc minuts perquè l’arròs no acabava de coure’s i encara se li notava el granet, he pensat que el tancat en qüestió potser feia la mateixa funció que el del Mas Pintat; he pensat que potser hi era perquè no s’escapessin.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s