Sociologia exprés dels erratevé

Estàndard

Recordo que fa temps, quan una germana meva estava a punt de casar-se, es va trobar una senyora de reusdetotalavida, la qual li va preguntar com es deia l’afortunat que seria el seu marit. Ma germana, innocentota ella, li va respondre amb un somriure d’orella a orella d’enamorada perduda: “Jordi!”. “No”, la va corregir la senyora erratevé, “em refereixo al cognom, a la família”. Ja podeu comprendre que la resposta va fulminar l’estupenda reusencadetotalavida, atès que en el llinatge no hi havia ni un àpex de pedigrí.

Aquesta escena, costumista de mena, m’ha vingut a la memòria després de veure la iniciativa de dues xiques de Reus que han tirat pel dret a l’hora d’explotar comercialment el concepte de “reus de tota la vida”, i han optat per exprémer la variant dialectal. Fet amb gràcia, doncs, “xiquet”, “a vere”, “moixó”, “ferrada” o “dillums”, i d’altres trets lingüístics, passen a ser el motiu principal de les samarretes que han dissenyat. Avui en parlàvem fent sobretaula a ca la mame, en un d’aquests dinars en què t’asseus a les tres i t’aixeques a les sis, i perquè hi ha una cuina amb piles de plats de pel·lícula, no pas perquè faltin temes per fer d’esmolet. Xerràvem, doncs, de l’evolució d’aquest concepte, i al final entre uns i altres m’han convençut que el concepte “reusdetotalavida” depassa el que feia referència a la senyora de l’episodi (real i ben real) que us he narrat anteriorment. La classe de sociologia exprés es resumia en el fet que ara, al 2012, en què els orígens de les persones són tan diversos, el “reusdetotalavida” havia abandonat aquest to classista i es limitava a la gent que ha nascut a Reus, que viu a Reus i que exerceix de reusenc o de reusenca.

Entesos, doncs. Per sort o per desgràcia, s’ha democratitzat aquesta noció i ja no es limita a aquest entorn melindrós i quasi noucentista. Ja no cal ser un o una de la dotzena de cognoms de genealogia demostrada, ni ser director/president/gerent d’una corporació insígnia de l’economia o de la societat civil reusenca, ni ser un dels dotze apòstols que mengen truita amb patates al campanar abans de voler encendre la tronada el dia de Completes, ni trobar-se al Soler Pont (al “sulipont”, també podria sortir a la samarreta) per berenar una tassa de xocolata desfeta. No: ara, et compres una samarreta i avall que fa baixada. Fins i tot, si poses “RTV” al Google imatges, et surt el logo de Radiotelevisión de Veracruz. Res no és el que era (sospir).

Llàstima: tant que vam riure, una nit calorosa d’alcohol, pensant que podríem fer un col·leccionable amb calcomanies d’aquest personal erratevé. Encara crec que hauria triomfat més que les samarretes…

Anuncis

One response »

  1. Aquí en retransmissió directa la germaneta amb cara de badoca, perquè encara continua enamorada, del seu estimat Jordi, no reconegut com RTV per manca de pedigrí. Recordo perfectament aquest capítol de la meva vida, però tu encara hi poses més salseta. Ole, salerosa!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s